Incerteses sobre Can Felipa

En els darrers mesos la sospita sobre el tancament del programa d’Arts Visuals de Can Felipa ha estat en boca de tothom. En una reunió recent amb ICUB i el Districte de Sant Martí dels quals depèn la gestió en última instància de Can Felipa, s’ha confirmat que, després d'un procés opac per a la selecció d'una nova direcció per al programa d’Arts Visuals, s'ha assignat el lloc de treball internament a l'anterior coordinador del programa d'arts escèniques.

La deriva neoliberal de les polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona va tenyint a poc a poc la ciutat i trastoca fonaments en la gestió cultural, però sobretot en la cultura de base i el dret d’accés a la cultura. En el cas de Can Felipa s’hi ajunten dues problemàtiques. Per una banda, l’edifici actual deixarà de funcionar com a centre cívic per convertir-se en un centre esportiu municipal. Per l’altra, la precarització del sector fa que ens trobem amb una plaça de coordinació del programa d’arts visuals atorgada de forma poc transparent en una promoció interna a una persona sense experiència demostrable en la matèria.

Pel que fa a l’espai, no hi ha cap institució implicada que hagi pogut assegurar-nos la continuïtat del programa més enllà de l’espai actual. Des que vam tenir notícia de les futures obres, vam escriure al districte i a Progress, però no hi va haver respostes clares. Un futur emplaçament del centre cívic i de la sala expositiva podria ser la Casa de les Lletres (carrer de Roc Boronat, 99-115), però ens preocupa que actualment no hi ha cap projecte ni pressupost tancats perquè això sigui una realitat, tampoc sabem on s’ubicaria la sala d’exposicions per tal que no perdi les qualitats actuals.

Pel que fa al programa d’arts visuals, la continuïtat de quasi trenta anys donant suport a l’art emergent, s’ha trencat en el canvi de direcció recent. Can Felipa, és i ha estat un espai del barri llargament reivindicat pels veïns i veïnes, que a més ha tingut una activitat bolcada en l’art emergent des del 1996. Des dels anys 2000 ha sigut un espai referent per a l’art emergent de Barcelona i la seva trajectòria ho avala: més de quatre-cents artistes i comissàries hi han participat activament. Ara la seva activitat, que s’ha dut a terme sovint gràcies a l’esforç de comissariats i artistes, podria tenir els dies comptats. El mes d’abril passat, es convocava la plaça de dinamització en arts visuals a través de la pàgina web de Progress, l’empresa que gestiona l’equipament. La plaça era un cop més el reflex de la precarització del sector: tothom sabíem que tot i que la descripció en els darrers anys (i també ara) era de “dinamitzador/a cultural”, la persona escollida acabaria fent tasques de direcció artística i comissarial amb un sou reduït. Així i tot, el sector no decep i, amb l’entusiasme, la vocació, la motivació per seguir tirant endavant un projecte referent (i també la necessitat de feina) que caracteritzen el nostre col·lectiu, un seguit de persones van presentar-se a la convocatòria. Tenim coneixement que dins els projectes presentats hi havia persones amb una àmplia trajectòria en arts visuals. No hi va haver cap entrevista. Des del moment que vam veure la publicació de les bases, vam fer seguiment d'aquest procés d'oferta de treball perquè ens temíem arribar a la situació actual. Ens vam comunicar amb Districte, amb ICUB i amb Progress per remarcar la importància que el perfil escollit tingués una trajectòria àmplia en el sector professional de les arts visuals. Tot i això, Progress va decidir atorgar la plaça a una persona de l’equip del centre cívic, argumentant que té estudis en arts visuals i compleix amb el perfil especificat en el plec “dinamitzador/a cultural”. Encara que Districte i ICUB argumenten que el procediment és legal, no pot tenir el nostre aval si ens atenem a la professionalització del col·lectiu: les tasques de comissariat i de direcció artística no es limiten a la “dinamització cultural”. La licitació esprem fins l’última gota una contractació precària per a un programa que ultrapassa les responsabilitats descrites en el plec. Ho sabíem, però la precarietat del sector ens ha fet callar massa vegades. Avui en veiem les conseqüències: si no ens prenem seriosament la nostra feina, els altres tampoc ho faran.

En la incertesa en què ens aboca el panorama cultural de la ciutat, a favor d’un model cada cop més mercantilitzat i que no pensa en el veïnat, ni en l’accés a la cultura, ni en la creació, necessitem veure decisions fermes de l’administració per defensar espais com Can Felipa. Avui veiem molt difícil seguir confiant en un Ajuntament que retalla espais oberts a la participació dels veïns i veïns, que no aposta per ampliar els drets culturals de la seva ciutadania als barris, que no s’atreveix a defensar l’art emergent i que pretén continuar netejant-se la cara amb la “cultura” feta amb quatre rals.

Per tots aquests motius demanem:

• que s’aclareixi quin procediment es va seguir per nomenar aquesta persona sense experiència en detriment de totes les persones que es van presentar al procés de selecció obert
• que s’aclareixi quins són els avals que es demanen a l’empresa Progress per garantir un procés de selecció transparent i també la qualitat del programa d’Arts Visuals de Can Felipa continuï sent referent
• que es modifiqui la dotació pressupostària i els plecs de la nova licitació que ha de sortir el 2026 per dotar el programa d’una condicions de treball i de remuneració dignes i d'acord amb la feina que s’hi desenvolupa
• que s’aclareixi públicament abans de l'agost quins espais s’estan valorant pel trasllat de les activitats d’arts visuals en el barri
• que l’espai ofert mantingui les condicions de dimensions, lluminositat i ubicació en les quals s'ha desenvolupat aquest programa en els últims vint anys