La direcció de la fàbrica de creació Fabra&Coats i la gestió d'equipaments de l'ICUB

Les associacions Art Barcelona Associació de Galeries (Abe), l’Associació de Crítica d'Art de Catalunya (ACCA) i Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) volem expressar la nostra perplexitat davant les contradiccions de la política en arts visuals de l'Ajuntament de Barcelona, que d'una banda dóna suport al teixit cultural amb noves mesures extraordinàries en clau post-Covid, i de l'altra precaritza aquest mateix teixit concentrant la gestió dels equipaments dedicats a les arts visuals en unes poques mans, amb contractacions contradictòries i canvis de rumb injustificats.

El passat 16 d'octubre de 2020, l'ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) va posar de manifest a la roda de premsa sobre la nova programació d'exposicions del Centre d'Art Fabra i Coats que l'Ajuntament de Barcelona ha procedit a desfer la fusió que es va crear l'any 2019 entre el centre d'art i la fàbrica de creació del recinte de Fabra i Coats. Aquesta fusió, que es va anunciar públicament amb la convocatòria d'una única plaça per a la direcció d'ambdós equipaments (gener de 2019) ja havia estat fermament qüestionada per les nostres associacions en la consulta que es va efectuar des de l'ICUB en la preparació del concurs.

Un any i mig després de la selecció de Joana Hurtado per a la direcció del macroequipament, l’ICUB s'hauria retractat de la fórmula, i hauria decidit que a partir d’octubre de 2020 Hurtado seria cessada i re-contractada amb caràcter de treballadora autònoma per dirigir únicament el centre d'art. La fàbrica de creació seria absorbida, en canvi, pel mateix cos administratiu de l'ICUB, que en delega a Carles Sala la coordinació a l'espera de convocar-se un nou concurs.

L’Abe, l’ACCA i la PAAC lamentem l'escassa transparència amb què s'ha conduït aquest procés, ja que, si bé es va comptar amb un diàleg amb associacions representatives del sector per la definició de les bases de la convocatòria de direcció i es va formar una comissió d'experts per a la seva resolució, l'avaluació que l'ICUB hauria fet dels resultats de la gestió d'Hurtado no s'ha fet extensible al sector de les arts, havent-se resolt la redefinició d’estructures, projecte i direcció de manera unilateral i tanmateix precipitada.

Un cessament d’aquestes característiques pensem que no pot ser discrecional, sinó que ha d’atendre a les mateixes variables que varen portar a la selecció del projecte i al nomenament d’Hurtado: segons principis de mèrits i publicitat i segons l’acompliment d’objectius en relació al projecte i al període de temps transcorregut. En el cas contrari, ens preguntem per la legitimitat d’un procés competitiu i exigent com ha estat aquest concurs públic de direcció, que inevitablement crea un precedent: en quin lloc situa la crisi en la direcció de Fabra i Coats els concursos públics i el respecte professional?

Així mateix, denunciem la mala praxi que ha acompanyat el desllorigament del cas, que ha implicat la degradació de la plaça que ha ocupat Hurtado d'una posició d'alta direcció a la seva externalització, amb la corresponent disminució del temps de contractació, salari base i drets laborals. En relació amb aquest punt, els sotasignats declarem que hem estat coneixedors del cas amb una certa antelació, si bé no s'ha procedit a intervenir fins que el procés s'ha donat per resolt i s’ha fet pública la notícia, a fi de protegir la situació de fragilitat en la negociació en què s'ha trobat la persona afectada.

Som coneixedors de les limitacions de l'administració municipal pel que fa al seu creixement i la contractació arran de l'anomenada Llei Montoro de 2011. Però la política cultural ha d’entendre la necessitat objectiva de disposar de direccions públiques professionalitzades en el sí de l’administració pública, i en cap cas aquest pot ser un argument per precaritzar aquests llocs de treball. La deficient situació en què queda relegada la plaça de direcció del Centre d'Art Fabra i Coats compta amb antecedents en la mateixa administració municipal, com és el cas de la direcció de La Virreina Centre de la Imatge, que ha dirigit Valentín Roma al llarg de quatre anys en règim de treballador extern.

Respecte a La Virreina, es parla actualment de la seva fusió imminent amb un altre equipament de l'Ajuntament de Barcelona, La Capella. Des de l'Abe, l’ACCA i la PAAC s'ha desaconsellat de nou a l'ICUB procedir a la formació d'un nou macro-equipament pels perjudicis que aquest comportaria pel que fa a qualitat de la gestió. Però mentre que assistim al desmantellament de la fusió d’equipaments de Fabra i Coats, no sembla que l’ICUB es desdigui realment d’aquesta fórmula quan la torna a plantejar per La Capella. Mentre que, en contrast, el que de debò l'Ajuntament de Barcelona no pren en consideració és que la inestabilitat a la qual està abocant les direccions dels equipaments públics porta implícita la precarització generalitzada de tot el sector de les arts, pel que els professionals en arts visuals som els que n'acabem pagant les
conseqüències, així com, de retruc, tota la ciutadania.

Amb aquest comunicat convidem, per tant, a l'Ajuntament de Barcelona a reparar la situació de crisi que ha produït en relació amb la direcció de Fabra i Coats Centre d'Art i Fàbrica de Creació, així com a organitzar un concurs públic per la direcció de La Capella, i fer-ho d'acord amb els principis de bones pràctiques i en diàleg amb el sector de les arts visuals.


Barcelona, 21 d’octubre de 2020
Abe, Art Barcelona Associació de Galeries
ACCA, Associació de Crítica d’Art de Catalunya
PAAC, Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya