Drets d'Autor i Estatut de l'Artista: millores pendents

Proposta de modificació de la Llei de Contractes del Sector Públic amb relació a els drets d'autor

Fa referència a la modificació de la La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic perquè el seu redactat xoca amb les garanties formals relatives a les transmissions dels drets d'explotació de les obres i a més és contrari al principi de remuneració adequada i proporcionada.

No sols disposa que la regla general serà la cessió dels drets sobre les obres protegides a favor de l'Administració contractant, sense preveure el pagament d'una remuneració adequada i proporcionada per aquesta cessió, sinó que a més indica que “tot i que s'exclogui la cessió dels drets de propietat intel·lectual, l'òrgan de contractació” tindrà, sense cap títol més que el que en aquesta Llei se li atribueix, la possibilitat de concedir llicències o autoritzacions no exclusives (fa autors o els cessionaris en exclusiva) perquè qualsevol ens, organisme i entitat pertanyent al sector públic (el qual constitueix un amplíssim elenc d'usuaris) faci servir l'obra protegida per la legislació en matèria de propietat intel·lectual i industrial.

Ens trobem, doncs, davant d'una col·lisió normativa d'enorme gravetat per al respecte el dret d'autor a Espanya. Per això, caldria modificar aquest article i indicar que la cessió de drets ha d'anar, en tot cas, acompanyada d'una remuneració adequada i proporcionada, de conformitat amb el mandat establert a la Directiva comunitària.

Proposta de modificació de l'article 56 de la Llei de propietat intel·lectual

L'article 56 del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual disposa que l'adquirent de la propietat del suport físic a què vagi incorporat l'obra no tindrà,
per aquest títol, cap dret d'explotació sobre l'obra. Això no obstant, el propietari pot exposar l'original de l'obra i adquirir-ne beneficis sense compartir-los amb l'autor.

Es tracta d'un límit als drets d'autor dels artistes plàstics i fotògrafs estat des de sempre molt discutit pels artistes visuals, ja que no només hauria d'aparèixer recollit al capítol de la Llei de Propietat Intel·lectual. A més a més, a l'empara d'aquest precepte, aquesta exhibició de les obres per part del propietari podrà realitzar-se encara que l'obra no hagi estat divulgada, impedint així a l'autor l'exercici del seu dret moral a decidir la manera com l'obra serà divulgada.

Es tracta d'una discriminació per als artistes plàstics i de la fotografia. Aquesta limitació hauria de ser eliminada de l'article 56 o, si no s'elimina, hauria d'anar acompanyada d'un dret remuneratori a favor de l'autor.

Proposta de modificació dels articles 46 i 47 de la Llei de propietat intel·lectual

La Directiva comunitària sobre drets d'autor proclama no només el principi de remuneració adequada i proporcionada a què ens hem referit, sinó també l'obligació de transparència per als cessionaris o llicenciataris de drets d'autor. Ara bé, caldria precisar que la remuneració corresponent a la cessió de drets atorgada per l'autor ha de ser independent d'aquella que se li liquidi per l'encàrrec d'una obra o la prestació d'un servei. D'aquesta manera, s'evitaria un mal endèmic del sector que es produeix, tant a nivell públic com privat, i que consisteix en l'exigència als autors que renunciïn de manera gratuïta als seus drets d'autor.

Aquesta possibilitat constitueix una discriminació negativa en relació amb la resta d'obres protegides, que afecta únicament una tipologia d'obres, en concret les il·lustracions. Per això, aquest precepte hauria de ser revisat, ja que és contrari al principi de remuneració adequada i proporcionada que preveu l'article 18 de la Directiva.

Pel que fa al següent article 47, és important tenir en compte que per a l'adequada aplicació de l'esmentat principi, així com per poder garantir la transparència a la que es refereix l'article 19 de la Directiva, s'hauria de recollir al Text Refós de la Llei de propietat intel·lectual l'obligació del cessionari o llicenciatari de proporcionar a l'autor periòdicament i, en tot cas, una vegada a l'any informació suficient sobre l'explotació de l'obra i sobre la recaptació obtinguda, permetent així l'exercici de l'acció de revisió de la remuneració, contemplada al mateix article 47.

A més, s'hauria d'eliminar el límit dels 10 anys dins dels quals l'autor pot exercitar l'acció de revisió de la remuneració a tant alçat, ja que
aquest límit temporal no està justificat i podria perjudicar els legítims interessos de l'autor i el dret a obtenir una remuneració adequada i proporcionada.

Proposta per responsabilitzar els prestadors de serveis de la societat de la informació pels usos d'obres a través de les seves plataformes

La Directiva 2019/790, de 17 d'abril, sobre els drets d'autor introdueix a l'article 17 una regulació específica de les plataformes en línia, que permeten l'emmagatzematge i l'intercanvi de contingut protegit per drets d'autor pujat per usuaris. En concret estableix que, els prestadors de serveis de la societat de la informació que permetin als usuaris pujar i compartir obres protegides, que amb posterioritat el mateix prestador organitza i promociona amb fins lucratius, necessiten obtenir una llicència prèvia per dur a terme la posada a disposició del públic de les obres.

La introducció d'aquesta regulació no ha estat exempta de polèmica i ha estat objecte de grans discussions durant tota la tramitació d'aquesta Directiva, per les fortes pressions rebudes per part de plataformes, ja que fins ara, han emparant les utilitzacions d'obres al “port segur” o exempció de responsabilitat establerta a la Directiva de comerç electrònic, per tal de no pagar drets.

No obstant això, tenint en compte els usos massius que efectuen aquestes plataformes, i el lucre que obtenen, finalment s'ha aconseguit tirar endavant aquesta regulació, que cal incorporar de manera urgent al Text refós de la Llei de propietat intel·lectual.