Statements
MACBA: un nou concurs que decep
09 de juny de 2026 | L'Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), la PAAC i amb el suport del Comitè d’Empresa del MACBA mostrem la nostra oposició a les bases del concurs tal com estan establertes ja que no garanteixen les mínimes condicions exigibles de transparència i lliure concurrència.
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir la convocatòria del concurs de direcció el 9 de març. Després d’analitzar les bases a la llum del Codi de Bones Pràctiques per a Concursos de Direcció —consensuat pel conjunt del sector i amb l’adhesió actual d’11 associacions professionals—, i d’haver mantingut converses amb el Comitè d'empresa del mateix museu, vam sol·licitar una reunió amb el representant de la comissió de valoració, Eduard Vicente, gerent del MACBA. L’objectiu d’aquesta reunió era alertar de les greus deficiències detectades en la convocatòria i exigir explicacions ja que considerem alguns punts inadmissibles en un concurs de direcció d’un museu amb la projecció i el posicionament internacional del MACBA. A la nostra demanda de rectificar no es va atendre tal com esperàvem i per aquest motiu fem públic el desencís del sector.
En primer lloc, hem constatat que la comissió de valoració no inclou cap membre internacional com a jurat independent, un fet que considerem imprescindible en el cas d’un museu amb abast i projecció internacional com el MACBA. A aquesta manca s’hi afegeix que els membres designats no acrediten una expertesa contrastada en la direcció de museus, requisit que entenem que el Codi de Bones Pràctiques vol garantir quan estableix que els membres del jurat independent han de ser «capaços de valorar les àrees de coneixement i de gestió». A més, els tres membres son o han estat vocals del Consell General del MACBA, fet que impedeix considerar el jurat com a veritablement independent. Aquesta manca d’independència queda encara més evidenciada pel fet que el jurat és definit com a «assistent» i que «té veu, però no vot», cosa que posa en qüestió una exigència fonamental del mateix Codi: que tots els membres del jurat disposin de capacitat deliberativa efectiva.
En segon lloc, des d’una perspectiva internacional, considerem que hauria de ser un requisit imprescindible exigir un nivell alt d’anglès a les persones candidates, atesa tant la projecció internacional del museu com la naturalesa del càrrec, que correspon a una direcció superior. Resulta especialment incoherent que aquest requisit no s’exigeixi en aquest concurs quan sí que és habitual en llocs de treball de perfil tècnic mitjà dins la mateixa institució.
Finalment, la deliberació del jurat hauria de basar-se en criteris clars, objectius i quantificables numèricament, amb l’objectiu d’evitar possibles arbitrarietats en la decisió final. Aquests criteris, incloen els quantificables numèricament, haurien de ser públics i formar part de les bases del concurs des del seu inici.
Tal com ja va succeir en el concurs de direcció del Museu del Disseny, reiterem a l’ICUB i a les entitats públiques que hi participen la necessitat urgent d’elaborar un codi específic que garanteixi processos de selecció més rigorosos, transparents i alineats amb les bones pràctiques per als museus i centres d’art de Catalunya.