Cartografia d'Artistes Visuals

Consulta la publicació en línia

La Cartografia d'Artistes de Catalunya va ser una iniciativa del propi col·lectiu d'artistes davant l'alarmant situació en què es trobava l’activitat artística després d'anys d'acusada crisis econòmica i nefastes decisions polítiques envers les Arts Visuals. Una iniciativa que volia copsar amb detall les condicions en què treballen avui els i les artistes d'aquest país.

La Cartografia inicialment planteja com a objectiu la necessitat d’obtenir, de primera mà, dades de la realitat econòmica i professional dels artistes visuals de Catalunya. Un conjunt de dades que permeten, posteriorment, emprendre un treball exhaustiu de diagnosi i avaluació per generar estratègies directrius i accions concretes que millorin les condicions professionals dels creadors i creadores del nostre país.


Per què una Cartografia a Catalunya? Per què la seva continuïtat en forma d’accions?

Aquest treball és un primer instrument per fer estudis comparatius amb investigacions anteriors i d’altres realitzades en l’actualitat en altres llocs de referència. Una tasca important per definir estratègies i línies d’actuació que beneficiïn de manera eficaç la professionalització dels creadors i les creadores.

Hem de tenir en compte que l'artista visual està dins l'àmbit de la cultura però també proper al de l'educació i el desenvolupament social. L'artista, i els creadors en general, no només produeixen, també investiguen, medien, contribueixen des del seu discurs visual a construir solucions a qüestions de l'entramat social i reflexionen, juntament amb els altres agents culturals –historiadors, crítics, comissaris– sobre la situació en la qual vivim.

Al nostre país, ens preocupa enormement l’actual desarticulació del teixit creatiu. En els anys 80 i 90 el model cultural “marca” i, ara, el model exclusiu de productivitat –indústries culturals – amb la pretensió de beneficis directes, no permeten entendre la gran força econòmica i social que té l’activitat cultural en general i el món de les arts visuals en particular, a mitjà i llarg termini –veieu el magnífic document La dimensió econòmica de les Arts Visuals a Catalunya. 2008–.

Aquest informe analitza els resultats del qüestionari (veure Annex 8.2), que consta d’un centenar de preguntes i que ha estat contestat per 596 artistes visuals. D’aquests 596 artistes, el present informe es basa en una mostra de 393 que respon als artistes que acompleixen més de quatre criteris d’inclusió, i que representen el 66% dels artistes participants.

En una primera anàlisi del document, veiem com el 33% dels artistes que han acabat l'enquesta no han pogut ser inclosos a l'estudi de les dades perquè no compleixen amb els criteris d'inclusió mínims. Aquest criteris (especificats a l'annex 8.1) són els mateixos que regulen la pertinença a la categoria de soci/a professional de la PAAC. Perquè cada una de les enquestes fos considerada vàlida calia que l’artista complís amb almenys quatre dels vuit criteris proposats. Aquesta impossibilitat de complir amb els criteris ens indica d'una manera molt clara la precarietat estructural del sector, la manca de recursos, atenció i polítiques adequades per tal de facilitar un marc fiscal, jurídic i social que, si mes no, faciliti la pràctica de l'art en un entorn de seguretat jurídica. No es tracta de demanar a la societat un tracte de favor pels artistes, sinó de facilitar una activitat fonamental dintre de la cultura i la generació de pensament i patrimoni.

Hi ha moltes coses que es poden dir, moltes dades per interpretar més enllà de la seva literalitat, caldria un altre text només d'interpretació, però voldríem destacar:

• En aquests moments on les pràctiques artístiques són transversals i interdisciplinàries i on es creen obres, productes i accions fora de l'àmbit institucional i museístic, es veu la urgent necessitat de repensar el sentit i la funció dels equipaments i els espais culturals en funció de les veritables activitats que s’hi duen a terme.
• La major incorporació de les dones en el món professional també és una realitat, malgrat que continua havent-hi el desequilibri a favor dels homes a mida que pugem en l’escala econòmica i de visibilitat.
• Constatem també la major importància que tenen els estudis superiors específics en la formació dels creadors i creadores.

Assenyalar que, tot i la gran quantitat de dades recollides, som conscients que sempre hi ha el que queda fora, allò que no s'ha considerat prou o fins i tot no hem vist. En aquest sentit, al qüestionari hi havia dues preguntes obertes que permetien que els participants fessin observacions i crítiques. Per això sabem que hi ha artistes que no s'han sentit prou reconeguts, o bé perquè han trobat que les seves disciplines no hi eren representades – performance, pràctiques col·laboratives – o bé perquè la seva activitat està molt allunyada del mercat de l'art i han trobat que hem posat l'accent en un context que és molt més canviant i variat del que les preguntes del qüestionari dibuixen.

Finalment volem dir que aquest document ens deixa clar que replantejar i fer possibles les Bones Pràctiques, i lluitar per la correcció del marc legal i jurídic -amb l'objectiu de solucionar els mínims necessaris per la professionalització dels artistes, dins un marc de dignitat i adaptant-les a la nova realitat- és un tema urgent. En aquest sentit esperem que l'estat i les seves administracions – central, autonòmica i local – tinguin en compte l'Estatut de l'artista i les seves recomanacions.

Dirigida pels comissaris i crítics independents Cèlia del Diego i Jordi Boldú, que han treballat amb un equip de col·laboradors de diferents disciplines, i sota la coordinació de Manel Guerrero, Marta Gustà i Conxita Oliver del Departament de Cultura, la cartografia s’ha portat a terme en el marc del Pla integral de les arts visuals.

Envia'ns un correu electrònic si en vols un exemplar.