Fonent-se les fundacions

Des de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) volem expressar la nostra preocupació davant la situació d’algunes de les fundacions privades més rellevants dedicades a l’art contemporani a Catalunya com són la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Suñol, la Fundació Joan Miró i la Fundació Joan Brossa. Aquest comunicat se suma al ja emès el juliol de 2020 sobre algunes d’aquestes organitzacions. Avui veiem que els problemes d’aquell moment no només no s’han subsanat, sinó que ni tan sols s’han explicat de forma transparent. Creiem que totes aquestes fundacions, malgrat ser privades, tenen voluntat pública i reben un pressupost gens menyspreable de les administracions públiques, fet que les hauria d’empènyer i fins i tot obligar a actuar amb la màxima transparència, respectant les bones pràctiques laborals i professionals i tenint la cura del sector com a màxima prioritat.

La primera de les fundacions que ens preocupava aleshores era la Fundació Antoni Tàpies arran del cessament de Carles Guerra sense arguments objectivables i fet que entenem com a una mala praxi del Patronat de la Fundació. Aquest fet, a més a més, va suposar la cancel·lació d’exposicions, projectes i programes de formació, cosa que va afectar directament els artistes que hi treballaven i els usuaris de la Fundació. Actualment la Fundació Antoni Tàpies segueix sense convocar un concurs de direcció.

També ens preocupava aleshores i ara la Fundació Suñol per dispersió de la seva col·lecció a causa de la venda de vuit de les seves obres i demanàvem a les institucions públiques suport i compromís per mantenir-ne la integritat i garantir-ne l’accés a la ciutadania.

La viabilitat i la supervivència de la Fundació Joan Miró segueix sent encara un problema vigent després de la partida econòmica extraordinària que va rebre de la Generalitat de Catalunya i de l’acomiadament d’algunes de les seves persones treballadores. Seguim sense conèixer quins van ser els motius de l’enorme forat econòmic que s’hi va generar i seguim també reclamant la transparència a la institució. Ens preocupa, també, la opacitat respecte a la gestió de les obres de la col·lecció que conformen el patrimoni de la Fundació.

A aquest panorama desolador s’hi suma ara la també opaca gestió de la Fundació Joan Brossa a l’hora de fer i desfer el seu equip sense concursos ni convocatòries públiques de personal i sense garantir els drets laborals de les seves persones treballadores. Aquesta situació afecta un cop més el treball dels i les artistes que hi col·laboren i perjudica enormement el ja precari equilibri del sector.

És per tot plegat que creiem que s’ha de repensar el model de funcionament de les fundacions privades al nostre país per garantir-ne la transparència, el bon ús dels recursos públics que reben, la protecció del patrimoni que custodien i els drets d’artistes i persones treballadores que hi col·laboren. Creiem també que les administracions públiques implicades en totes aquestes fundacions tenen la responsabilitat de vetllar perquè això sigui així i que per tant s’han de posicionar i han de revertir la lamentable situació d’aquestes i altres fundacions.