Entrevista a Arnau Rodellar

Què és el Col·lectiu de Docents en Defensa de l’Educació Artística?

Som docents d'Educació artística, sobretot de dibuix a secundària, que ens vàrem començar a organitzar en conèixer la reducció d'hores d'Educació visual i plàstica a 4rt d'ESO pel proper curs 16-17. Aquesta decisió la va prendre el Departament d'Ensenyament el 2015 i va aparèixer a les darreres instruccions d'inici de curs. Després de reunir-nos en una assemblea convocada per COLABACAT (Col·legi de Llicenciats en Belles Arts de Catalunya), vam decidir organitzar-nos a través d'aquest col·lectiu en defensa del dret a l’Art en l’ensenyament.

Quina és la situació actual de les Arts en les escoles de Catalunya?

La situació actual de l’ensenyament de les Arts a Catalunya, des de Primària fins a Cicles formatius, és lamentable, a primària no hi ha especialista en la matèria, en canvi si que n’hi ha d’Anglès, d’Educació física, de Música; però no n’hi ha d’Educació visual i plàstica. A Primària es fa una hora d’aquesta matèria, i la fa qui té ganes o a qui li és assignada. Moltes vegades repetint estereotips, ja que una persona llicenciada en magisteri acostuma a tenir poc coneixement especialitzat entorn de l’art. Després, quan passem a secundària hi ha especialitat. Però com sabeu a l'estat espanyol s’està aplicant la LOMCE, la llei Wert, en la qual si la comunitat autònoma decideix que no s’ofereixi plàstica i ni música directament no s’ofereix a l'institut. Si la comunitat autònoma decideix oferir-les, i la direcció d’un institut decideix no fer-ho, tampoc s’ofereix, ja que el control gairebé absolut la té la direcció dels centres. Per tant és molt greu, perquè suposa l’aniquilació complerta de l’Educació de visual i plàstica a secundària.

¿A Catalunya què passa? Durant aquest curs els docents de dibuix estàvem a l'expectativa, i de moment continuava tot més o menys igual. Però al març del 2016, vam assabentar-nos d’aquest canvi del que ens queixem, arrel que un professor va enviar-nos, des del seu centre, la documentació d’inici de curs 2016/17, i en aquesta documentació vam tenir la sorpresa que en l’optativa de 4rt d’ESO, que fins ara mateix li pertocaven 3 hores, passa a un mínim de 2. En definitiva, que d’una manera dissimulada, tal i com fan moltes vegades des del Departament d’Ensenyament, dóna l’opció al centre de reduir el pes de la matèria. Això vol dir que el criteri ja no depèn del Departament d’Ensenyament, sinó de la direcció del centre per l’optativa de Plàstica de 4rt d’ESO.

És molt greu, perquè hi ha molts instituts que imparteixen 3 optatives d’Educació visual i plàstica a 4rt d’ESO, perquè hi ha 3 grups on els corresponen 9 hores de dibuix en total. Si eliminen 3 hores, que és el que contempla la nova normativa, el docent només impartirà 6 hores. A nosaltres, com a professionals de l’àmbit, ens afecta moltíssim i ens sentim encara més discriminats. Penseu que, entre altres coses, moltes vegades no tenim ni aula de dibuix.

El curs passat, jo estava treballant en un institut que no tenia aula de dibuix. En canvi, els de tecnologia tenien el seu taller, els de ciències el laboratori, i també hi havia l’aula d’Informàtica i la de música. Hi ha tendència a discriminar, infravalorar i menysprear l'Educació visual i plàstica, i per tant, la cultura, la creació i les arts en general. A nivell laboral és gravíssim, perquè desapareixen els docents de dibuix, i a nivell pedagògic significa que alumnes que “fracassen” en altres matèries però que poden tenir molt d’èxit en les arts, per dir-ho d’alguna manera, no se’ls dóna la oportunitat perquè desenvolupin aquest coneixement. Jo per exemple m’he trobat amb molts casos d’aquest tipus. A nivell d’autoestima i d’èxit acadèmic, els alumnes veuen que sortir-se’n en aquesta matèria té un valor, que pot funcionar (no sé què pot funcionar: l’estudiant o la matèria), i que hi ha sortides professionals relacionades amb la comunicació visual i el disseny. A 4rt d’ESO, és un moment clau per accedir a batxillerat o a un cicle formatiu, i per tant el moment en què la docència en arts pren un caire de professionalització. Si nosaltres desapareixem, molts alumnes no tenen l’oportunitat de professionalitzar-se en Arts, o en accedir a altres estudis superiors.Per altre costat, també comporta un desconeixement de l’àmbit cultural per part dels estudiants. A nivell d’alumnat és molt greu.

Aquesta reducció de 3 hores a 2 de què ve donat? Està relacionat amb Madrid i la llei Wert o és competència de la Generalitat?

És un decret de la Generalitat que van treure a l’agost del 2015, i lògicament va passar desapercebut per tots.

Va ser al març del 2016 quan va començar a aplicar-se. A nosaltres ens fa por perquè vam veure que a la resta de l’estat estaven eliminant l’assignatura d’Educació visual i plàstica, però a Catalunya encara es mantenia. Ara ja no, el proper curs és una hora menys. Això ja fa saltar totes les alarmes. Com que ara és mínim 2 hores, ja sabem que molts centres ja estan aplicant aquesta reducció. Que passarà més endavant? Segurament, les arts, acabaran desapareixent de les escoles....

Si Catalunya decideix, que encara és vigent 3 hores, però que un Centre decideix aplicar la llei Wert tal qual, s’eliminen les classes?

No, això no ho pot fer, perquè aquí es regeix pel Departament d’Ensenyament de Catalunya la distribució d’hores és competència de la Generalitat. Hi ha comunitats autònomes, bàsicament a les que hi governa el PP, com a Castella, on ja passa. A altres no, com Astúries o Aragó. N’hi ha que apliquen una part si i una part no, o que fins i tot no l’apliquen directament. Això és competència del Departament d’Ensenyament de cada comunitat autònoma, que té la llibertat de decidir-ho.

Jo concretament estic a la Comissió d’Educació de COLBACAT, on s’han fet manifestos i algunes assemblees.
Des del Sindicat vàrem publicar un comunicat per difondre la situació però el més important per als que tenim ganes de defensar l’Educació artística, és que des d’aquest col·lectiu, hem engegat una campanya. Aquesta tenia la finalitat d’explicar la situació durant la Setmana Internacional de l’Educació Artística de l’UNESCO. Vam enviar informació a tots els centres educatius, mitjans, sindicats i altres, perquè fossin conscients de la realitat entorn al menyspreu de les Arts i el Disseny a Primària i Secundària. La campanya consistia a proposar que la gent interessada ens enviés via correu electrònic una obra d’art a escala de grisos, retallada un terç, fent un paral·lelisme entre les hores que retallen a les escoles i l’art retallat. De 3 hores a 2 hores canvia moltíssim: 2 hores converteix la matèria en una assignatura volàtil.

Has comentat que a les Escoles no hi ha especialista de Plàstica, però l’Institut està obligat a oferir Educació visual i plàstica com a obligatòria i com a optativa. La obligatòria a Catalunya és 2 hores en l’Educació visual i plàstica al Primer cicle d’ESO (1er o segon d’ESO), i 1 hora al Segon cicle (3r d’ESO).

Ho ha de fer un especialista, ja sigui llicenciat en BBAA o en Arquitectura, però sovint no passa. Els instituts també estan obligats a tenir un aula de dibuix i molts no en tenen. És aquí on comencen les incoherències als centres, entre d’altres, per la gestió interna de la direcció. Com que cada vegada es dóna més poder a la direcció, si aquesta considera que no és necessari, no adequa un espai, i si decideix que és més important l’aula per fer-la servir per una altra cosa, com per exemple una aula de grup, es canvia sense miraments. Per tant, nosaltres hem d’anar amb tot el material amunt i avall. És un desastre anar voltant per passadissos amb escaires, compassos, tisores, cartolines. Com volem que es prenguin seriosament l’assignatura? A les aules no hi ha piques, no pots embrutar, no hi ha les condicions adequades per a realitzar l’assignatura. A Batxillerat, per exemple, és obligatori oferir Dibuix tècnic, i en molts instituts no l’ofereixen. Aquí entrem en un tema, que per desgràcia existeix, i és la competència entre assignatures i departaments. Per exemple, la matèria de Tecnologia ha crescut molt aquests anys, i en molts instituts, depenem del pes que tingui el Departament de tecnologia al centre, oferint moltes més assignatures de tecnologies que es fan fixes, discriminant-ne d’altres. Considero que s’hauria de poder oferir tot, tant optatives de tecnologia com de dibuix. Aquesta situació fa que el dibuix quedi arraconat i desapareixent.

Totes les competències només formen part dels directors? Abans has comentat que cada vegada els directors tenen més pes...

Amb la llei d’educació de Catalunya, aprovada el 2009, es despleguen tota una sèrie de decrets que són l’arrel dels problemes actuals: el decret d’Autonomia de Centres, el decret de Direccions i el decret de Plantilles. Amb el decret de Direccions, el que es fa, és que se li dóna molt de poder a la direcció del centre perquè gestioni l’economia i el personal docent, tal i com faria un directiu i un cap de recursos humans d’una empresa. Fa anys, els Claustres de professors, tenien poder de decisió de forma democràtica, però els darrers cursos s'ha anat perdent ... El Consell escolar, on participaven famílies, també acaba perdent participació, transformant-se en òrgans únicament testimonials i informatius, ja que les decisions les pren íntegrament la Direcció. És un tipus de gestió que s’està duent a terme en l’actualitat, un model jeràrquic i molt poc democràtic. Per altra part, la direcció dels centres l'escull la Inspecció, amb tot el que comporta. Si ets funcionari, i vols presentar-te amb un projecte de direcció d’un centre a un institut, primer has de fer una formació que has de pagar de la teva butxaca.

Quan hi ha centres nous que requereixen de nova Direcció, o hi ha una vacant, passa el mateix. Pots presentar un projecte, i si ets escollit, t’envien com a Director a un centre. Ara mateix pràcticament no hi ha votació ni implicació del centre. Abans, el Claustre tenia poder i a molts instituts, es prenien decisions col·lectivament, i el càrrec de direcció rotava entre els docents del claustre. Ara amb les retallades és complicat treballar als instituts, i amb els problemes econòmics de moltes famílies encara més. El docents cada vegada tenen més tasques burocràtiques i és més difícil que els càrrecs siguin rotatius. Ara el que es fa, és que les Inspeccions posen a qui creuen convenient, i només cal llegir entre línies.

I els Inspectors no denuncien les irregularitats que comentes?

Els Inspectors no comenten res. Primer que cada Inspector fa el que considera adient, no hi ha un criteri unificat. D’un curs per altre les exigències entre un Inspector i un altre poden canviar. Un Inspector ho és perquè ha demanat ser inspector, i ha hagut de presentar uns mèrits per poder accedir a concurs. En principi són les persones que vetllen de dur la normativa a terme però no ajuden al funcionament dels centres, al dia a dia. El departament posa uns Inspectors que escullen a les Direccions, i per tant es converteixen en un cadena de transmissió. Això passa a Secundària i Primària, i tot és arrel de la LEC del 2009 a Catalunya, i decrets com el d'autonomia de centres. Les paraules enganyen molt, però en el funcionament es demostra la voluntat de convertir el sistema educatiu en una empresa.

I si hi ha un grup de professors que volen presentar-se a direcció...?

En principi hauria de tenir prioritat un equip directiu entre docents del Centre, però si Inspecció no està d’acord amb el projecte educatiu presentat, diu que no, i com que és qui decideix... Una dictadura...

Els càrrecs de Direccions comporten moltíssima burocràcia. Ara mateix, ser Director o Directora és una tasca única de dedicació, i ser Director s’està convertint en una professionalització de Directors en sí mateixa, creant jerarquies, com en una empresa.

Aquest mecanisme comporta diverses coses. El sistema educatiu no és un mercat que funciona a partir de l’oferta i la demanda, hi acaba havent famílies que escullen a un centre o a un altre com un producte. Un bon exemple entorn a aquesta problemàtica passa molt amb les quotes dels centres. Hi ha centres a on les famílies han de pagar unes quotes més altes que d’altre, per tant, que depenen dels ingressos per decidir on van els seus fills a l’escola. No tenen llibertat de decisió, perquè la llibertat s’elimina pel poder econòmic de les famílies. Hi ha Centres, que per la imatge o perquè fa màrqueting, literalment atrauen a famílies de classe mitjanes. Les famílies es converteixen en compradors per dir-ho d’alguna manera. Dins de la xarxa pública de Centres Escolars es crea una segregació. Hi ha centres on has de pagar unes quotes per material més altres que d’altres, i això fa que unes famílies vagin a un lloc i altres a un altre, o famílies que puguin pagar i altres no, creant diferencies socials, quan en principi, són escoles públiques. Hi ha centres has de pagar 50 euros l’any i n’hi ha d’altres que 200. Pensem que les famílies escullen els centres i són els centres els que escullen les famílies, perquè determinats centres amb una determinada imatge i un determinada quota, fa que diverses famílies no puguin entrar o accedir. Quan un centre té molta demanda, també es crea una jerarquia a partir de la informació sobre com accedir per tenir més punts en la preinscripció. A la xarxa pública de la ciutat de Barcelona i voltants és molt clar. En teoria és una xarxa escolar pública i igualitària. S’ha de fer una política per eradicar la segregació i les jerarquies socials.

Entorn a aquesta reducció d’hores, què penseu que caldria fer?

Eradicar aquest decret de l’Agost del 2015, això és bàsic. El més important és que al març del 2016 van enviar les instruccions d’inici de curs amb què els centres treballen, que Això ho fan cada any, de fet, és un document públic que està a la pàgina web. En aquestes Instruccions és on trobem que l’Educació visual i plàstica passa de mínim 3 hores a un mínim 2. És un canvi petit però es molt significatiu i amb resultats molt negatius.
Fa uns 10 anys era diferent. L’ESO es divideix en dos cicles: l’inicial que va de primer a segon, i el segon cicle que va de tercer a quart. Nosaltres fèiem 3 hores a primer cicle, on podíem treballar molt bé, i després fèiem 2 hores a tercer d’ESO. Així sí que es podia treballar bé. Ara les 3 hores de primer cicle han passat a 2 i la de segon cicle a 1 hora a la setmana. Totalment ridícul. Finalment, a quart s’oferta una optativa que l’agafa l’alumnat que té interès. Aquesta ha passat de 3 hores a 2. Per acabar-ho d’arrodonir, com que ens tenen relegats respecte a altres departaments, pots imaginar el desastre que suposa tot plegat.

En definitiva, fa molts anys fèiem 3 i 2, i després vam passar a 3 i 1. Aquest canvi fou pel govern del Tripartit. Ara, amb la LOMCE, fem 2 i 1 hora. Si sumes tot, hem perdut 3 hores en els últims 15 anys d’Educació visual i plàstica. Un desastre!
Nosaltres exigim que hi hagi una continuïtat de 3 hores a primer cicle i 2 a segon cicle. Això considerem que és la normalitat d’una matèria a l’ESO. Al Setembre tots veurem la magnitud de la tragèdia.

On van aquestes hores que es treuen de l’assignatura?

Aquestes hores normalment van a les assignatures de Ciències, Anglès i Tecnologia, ja que darrera hi ha una política de potenciar-les, i com a resultat derogant les Humanitats, eliminant assignatures com Filosofia. Aquest és un model neoliberal que va en una línia conservadora i mercantilista. El fet ve d’una llei que va establir-se: la llei d’Educació a Catalunya del 2009 (LEC) amb els vots d’Esquerra Republicana, Convergència i Unió, PSC i amb l’abstenció d’Iniciativa perquè estaven al Tripartit. Aquesta és la base en la política educativa i pedagògica de Catalunya. Aquesta llei és semblant a la LOMCE excepte amb el tema de l’ensenyament de la llengua catalana. Darrera hi ha una política d’afavorir les escoles concertades, crear jerarquies i reduint les humanitats. Nosaltres pensem que pel desenvolupament intel·lectual, social i emocional de l'alumnat són imprescindible les Humanitats, a més a més hi ha persones amb aquests interessos que els hi eliminen de cop, per no parlar de la poca importància que es dóna a la cultura visual. És important que els alumnes entenguin com funcionen els mecanismes de persuasió dels mitjans de comunicació, és bàsic que tinguin aquest tipus de coneixement, i que coneguin els rols i els estereotips a què són sotmesos. Si no se’ls hi ensenya, no tenen pautes de lectura entorn al que veuen. Els referents de molts adolescent estan en els mitjans de comunicació que els influencien en prejudicis que es creuen i que no qüestionen. Ara mateix a l'estat espanyol té més importància la religió que la Visual i Plàstica, ja que és obligatòria oferir-la i puntua en la mitjana de l’ESO. El temari és religió catòlica, no és ni història de les religions. El docent de religió és triat des del bisbat, sense oposicions. Per tant, no està a la borsa d’interins i ha estat escollit per algú a dit, adoctrinant en dogma religiós. Depenent del tipus de persona que sigui, aquests docents poden dir a l'alumnat que no poden tenir relacions sexuals fins que no es casin, que l’homosexualitat és un pecat o que no és natural. És a dir, discursos reaccionaris, homòfobs i masclistes. Després les noies queden embarassades i és perquè manca educació en aquest àmbit. Sembla que hi hagi llibertat i no n’hi ha.