Història 18 d'Eman Abu Shawish

Mentre estem en la zona crepuscular entre la vida i la mort, em trobo rememorant records de la meva vida.

Gaza... la meva dolorosa i estimada Gaza.

El món coneix les seves cinc guerres i algunes de les agressions contra ella.

Però nosaltres, el seu poble, sabem que les seves guerres van molt més enllà. Coneixeu les seves guerres militars, que són com un vampir assedegat que ens ataca un per un per sadollar la seva set. Després, torna al seu niu, fart de les nostres restes, dorm la migdiada durant un període de temps anomenat treva, que pot ser més o menys llarg, abans que la bèstia torni a tenir set i comenci de nou...

Però tenim una altra guerra no menys despietada, que opera en la foscor com els ratpenats. És la guerra del setge.

Hem estat el seu joc durant més de setze anys, però –a diferència d'altres guerres– aquesta és lenta i té una olor única. La matança es converteix en un art. Pressionen a poc a poc la nostra carn, la condimenten amb diferents espècies, la masteguen lentament, després es renten la boca, es lleven els guants i marxen, de tal forma que encara que algú busqui –si és que algú realment investiga– no trobarà cap rastre ni proves que condemnar.

Totes dues guerres estan carregades de por, preocupació i impotència, i et fan reflexionar sobre quin de les dues posarà fi abans amb la teva vida.

Com a especialista en salut mental, m'ha tocat treballar amb desenes de nens i nenes les edats de les quals oscil·len entre els 6 i els 17 anys. Tots ells nascuts en l'època del setge.

No els parlaré de les seves penes, sinó dels seus somnis:

• Somnio a tenir una nina Barbie o qualsevol altra joguina, m'és igual quina sigui.

• Somnio a tenir finestres a casa perquè no faci tant de fred.

• Somnio a tenir una mica de diners que portar a l’escola.

• Tant de bo pogués anar amb cotxe al col·legi perquè el camí és molt llarg i la motxilla pesa molt.

• M’agradaria anar a un restaurant per primera vegada.

• Menjar carn els divendres com els altres.

• Portar fruita a casa.

• Un gran entrepà de shawarma.

• Viure en una casa en lloc de la barraca de fusta.

• Somnio a portar botes noves, perquè tota la meva vida he portat botes usades que havien quedat petites per altres peus.

• Comprar roba nova per a l'Eid.

• Tenir una televisió o un telèfon mòbil.

• Llum LED per a la nit perquè tenim por quan se'n va la llum.

I això és només una gota en la mar.

Els seus somnis tenen a veure amb menjar, beure, vestir-se i acollir-se. En una època en la qual els nens i nenes del món ascendeixen sense parar per la piràmide de Maslow, la majoria de nosaltres estem pegats a la seva base. No és d'estranyar, ja que la majoria d’habitants de Gaza es troben per sota del llindar de la pobresa... Significativament per sota, senyores i senyors... Com les famílies d’aturats, els que tenen ingressos limitats i els que viuen endeutats... I molt pocs són aquells als qui la vida ha somrigut deixant-los arrossegar per sobre del llindar de la pobresa per permetre's les coses bàsiques. Alguns d’ells són funcionaris públics o empleats de la UNRWA o de qualsevol de les organitzacions internacionals...

I hi ha famílies que oscil·len entorn d'aquesta línia, com les famílies de jornalers i treballadors amb contractes de curta durada. Aquestes persones passen per sobre de la línia quan troben un treball, i tornen a caure per sota quan se’ls acaba... de manera que ni tan sols existeix la més petita sensació de seguretat en els ingressos i el manteniment bàsic.

Els meus fills solien tenir aquests somnis senzills, quan nosaltres també teníem ingressos limitats mentre jo lluitava per trobar feina. Amb paciència i fe, i molta persistència, van haver de passar deu anys des de la meva graduació fins a poder trobar un treball amb contracte.

Llavors, com si els somnis milloressin en correlació directa amb els ingressos, avui els meus fills tenen somnis “luxosos", ara que la seva mare treballa, encara que sigui de manera intermitent. Una de les meves filles somia a tenir un cotxe, i una altra amb viatjar amb avió, almenys una vegada abans de morir.

Parlant de viatjar, no tenim dret a això, perquè les fronteres de terra i cel estan segellades amb cadenats oxidats. Podeu preguntar en els passos fronterers quants homes, dones i nens han pogut passar amb un permís per sortir per tractament mèdic; ni tan sols per turisme o diversió!

Quant a les fronteres per mar, gràcies a Déu ens van dotar d'unes poques milles, en les quals alguns poden trobar manteniment en la pesca i una mica d'entreteniment... Aquesta és l'única sortida per als pobres, perquè la seva sorra, aire i aigua són gratis. Creus que això dona una mica d'esperança? Espera... Perquè la nostra aigua està contaminada per les aigües residuals que ens empeny l'ocupació a través de la vall de Gaza.

Com de generosa pot ser la vida donant-te totes aquestes opcions per morir... Qui no mor bombardejat, mor de fam i de set; o per la malaltia que aquestes provoquen; o per la contaminació de l'aigua, l'aire, el sòl i els productes; o pel foc d'una espelma que una mare encén per a alleugerir la por a la foscor dels seus fills, amb tanta mala sort que l'espelma cala foc a la casa i crema als nens mentre dormen; o per la derrota i la tristesa davant la impotència de no poder aconseguir la roba bàsica que demanen els fills; o per l'amargor de veure com el temps s'escapa entre els dits i, amb això, els somnis s'enterren mentre ens quedem en el nostre lloc; o perquè la nostra educació i qualificacions no serveixen; i la llista és llarga...

Si ens veus a les pantalles aixecant-nos d'entre els enderrocs agraïts a Déu, o plorant als nostres éssers estimats amb cançons populars, o rebent les notícies de treva amb una efímera sensació d'alegria, no és perquè odiem la vida, és només que estem acostumats a la mort...

Morim cada dia, de moltes maneres, fins que confonem la definició de salvació; és que sobrevius als bombardejos i vius, o mors en el martiri per a salvar-te d'una vida així?

Eman Abu Shawish - Professional de salut mental en UPA, Gaza, Palestina.

13 de novembre de 2023

Per a llegir tots els relats: http://upaconnect.org/category/gaza2023