Xarxa de xarxes. Experiències i aprenentatges sobre sostenibilitat en l’ecosistema artístic

La PAAC organitza aquestes jornades dins el marc de la recerca Sostenibilitat i pràctica artística encetada el 2024. Els dies 26 i 27 de novembre tindrem l'oportunitat de compartir experiències, aprenentatges i espais de debat entre diferents col·lectius, artistes i investigadors que aborden la crisi climàtica en la seva pràctica habitual.

La crisi climàtica és també una crisi social i econòmica. Aquests aspectes que travessen totes les esferes de la societat demanen una resposta urgent en tots els àmbits. El context artístic no n'és una excepció. Posem sobre la taula la necessitat de visibilitzar i disposar de recursos i pràctiques que proposin solucions per afrontar els límits planetaris, la justícia climàtica i les desigualtats que se'n deriven.

PROGRAMA

dimarts 26 novembre

de 12 a 14 h

• Decreixement

Participen: Good Praxis, Helen Torres, Xose Quiroga

Modera: Joan Vila Puig

Degrowth for Artists - Good Praxis
Good Praxis és educació artística per a la justícia climàtica que celebra models funcionals de resistència i regeneració a través de tallers, assemblees i nits de club. Amb la nostra feina volem fer que la revolució sigui irresistible. 500 anys de capitalisme han portat el món a la vora del col·lapse, a través del saqueig, l'explotació i l'esgotament. Només una nova consciència, una nova cultura i una nova forma de viure junts poden salvar el planeta. Per aconseguir-ho, cal desitjar el món d'una altra manera.

El decreixement i els seus límits - Helen Torres
El decreixement es proposa com un fre a la disbauxa capitalista, però és realment possible implementar-lo com una política governamental? Qui pagaria el decreixement? Qui seguiria guanyant-hi malgrat tot? Sobre quines lògiques es construeix aquest concepte? Quina concepció del temps subjau sota la idea de “decréixer”? Pensarem en aquestes preguntes i proposarem altres conceptes per anomenar la possibilitat de formes no capitalistes de viure i morir.

De la porta del galliner a la xarxa TOR. La necessitat de les tecnologies lliures en els processos d'emancipació - Xose Quiroga
L'Institut per a la Monitorització Veïnal d’Espais Contaminats (I.M.V.E.C.) és una organització dedicada al desenvolupament i l'ajuda a la implementació veïnal d'eines de recerca ambiental per a la defensa dels territoris afectats per processos de contaminació. Totes les eines son lliures, obertes i la seva documentació es fa pública per afavorir-ne l'ús i la reproductibilitat. Els recursos poden ser emprats en la recerca d'agressions ambientals, la seva comunicació pública i la restauració de la memòria dels espais i les persones afectades.

de 14 a 16 h

• Àpat, descans i converses: Arrels errants amb Mohammad Alsharqawi

Explora les interconnexions entre la migració i la gastronomia, centrant-se en la manera com els aliments migren, creuen fronteres i estableixen connexions entre diferents comunitats en la diàspora. Des del vibrant espai urbà de Barcelona, especialment als barris de Raval i la Ciutat Vella, aquest projecte cerca formes de participació activa en la transformació a través de l'art culinari i la migració.

de 16 a 18 h

• (Neo)extractivisme, neoliberalisme i ecocidi

Participen: Marc Gavaldà, Espectros de lo Urbano, Sitesize

Modera: Nancy Garín

Avanç de les fronteres extractives amazòniques. Tensions territorials pels pobles indígenes de l'Amazonia - Marc Gavaldà
Els pobles indígenes de la conca amazònica s'enfronten a una acceleració dels processos d'invasió i destrucció territorial. En un context de flexibilització normativa, impunitat ambiental, esgotament de recursos, es reforcen les dinàmiques d'erosió cultural, inseguretat i empobriment de les comunitats. S'analitzaran aquests processos a través d'estudis de cas investigats al voltant de la construcció d'eixos vials interoceànics al nord de Bolívia, l'explotació del gas per Repsol al riu Urubamba i els pobles afectats per la contaminació petroliera al riu Marañon (Perú) .

Urbanitat i (neo)extractivisme - Espectros de lo Urbano
Entenent la urbanitat com un eix clau en la producció espacial del sistema modern i postmodern, aquesta xerrada analitzarà la violència estructural subjacent en models arquitectònics i urbanístics del progressisme històric i contemporani. S'explorarà com funcionen aquests dissenys com a estratègies espacials que faciliten l'aplicació de models extractivistes i neoextractivistes, promovent l'explotació de recursos, l'expulsió, la despulla de comunitats i el genocidi, la privatització de l'espai i la restricció de drets.

L'aigua i la dimensió metabòlica del territori - Sitesize
En la confluència del fet urbà amb les conques fluvials surgeix un escenari de gran complexitat. Les situacions d'emergència que s'han vist intensificades en els últims temps, fan evident la fragilitat implícita de les comunitats humanes. Davant d’aquestes situacions s'imposa una cultura comunitària. El territori esdevé així l'escenari on es juga la resiliència de les nostres societats. Davant del mite del progrés apareix la realitat del territori bioregional com a metabolisme. Una unitat autoregulada, on el factor antròpic ha d'encaixar des de la corresponsabilitat amb el territori. Ens referim a un nou paradigma, on el nostre treball troba un marc epistemològic des d'on operar.

dimecres 27 de novembre

de 10 a 12 h

• L'art suficient: Taller pràctic de hackejos, trucs i reparacions amb Blanca Callén

En aquest taller de dues hores de durada coneixerem algunes pràctiques i tàctiques de suficiència aplicades a la pràctica artística i debatrem sobre com l'art pot contribuir a reparar el dany ecosocial en un context d'emergència climàtica. Encara immerses en les ressonàncies provocades per la discussió plantejarem una activitat pràctica reparadora que parteix d'un escenari especulatiu: com cuidar, mantenir i reparar els nostres objectes i ecosistemes materials? Com (re)aprendre a viure des de la suficiència, en moments de carestia i escassetat de recursos?

de 12 a 14 h

• Lluites territorials, sobirania alimentària i pràctiques comunitàries

Participen: Eixarcolant, LaFundició, Colectiva Sami Wasi

Modera: Natalia Carminati

La recuperació de les plantes oblidades com a eina per ajudar a transformar el sistema agroalimentari - Eixarcolant
Des del Col·lectiu Eixarcolant treballem per recuperar les plantes oblidades (especies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals) i contribuir a la transformació dels sistemes agroalimentaris; avançant vers un horitzó basat en la sostenibilitat, la proximitat i la sobirania alimentària. Ens estructurem entorn tres elements principals: la base socials, formada per 1.500 socis i sòcies repartits arreu de Catalunya i organitzats en 21 nodes (grups locals); la junta directiva, i l'equip tècnic. Això ens permet treballar en prop d'un centenar de projectes que busquen recuperar coneixements entorn les plantes oblidades, divulgar-los al conjunt de la població, garantir que les llavors d'aquestes espècies i varietats estiguin disponibles per qui les vulgui cultivar, i finalment fer que le splantes oblides siguin de nou part de l'alimentació quotidiana de la població. Aquest és el repte.

Imaginar una cultura agropolitana para la transición ecosocial - LaFundició
LaFundició desenvolupa la seva activitat principalment a l’Hospitalet. Des d'aquest lloc, de manera situada, intenta afrontar les causes i els efectes de la crisi ecosocial construint juntament amb altres persones imaginaris, usos, sabers i llenguatges útils per transformar la manera com s'organitza la cura i el sosteniment de la vida. D'aquesta manera, la cultura s'entreteixeix amb l'organització de xarxes de cooperació i suport mutu o amb la comunalització de recursos i infraestructures.

Vull la teva ruïna; Sami Wasi i la recuperació d'espais rurals abandonats per a comunitats precaritzades - Colectiva Sami Wasi
Sami Wasi és una col·lectiva composta per persones migrant i sexe-gènere dissident que ja fa 4 anys que obreix i recupera espais rurals en abandonament amb l'objectiu de generar espais comunitaris i d'organització col·lectiva al voltant de temàtiques com sobirania alimentària i lluita territorial anticapitalista. A més d'oferir refugi a cossos migrants i dissidents de gènere en un territori tan hostil com és la zona fronterera Espanya-França.

de 14 a 16h

• Àpat, descans i converses amb Kantina migrante

La Kantina migrante és un projecte/col·lectiu situat a Barcelona, ​​conformat per mares amb nens a càrrec i dones emigrants, que treballem al voltant de la cuina i l'alimentació, des de l'autogestió. Oferim serveis de càtering, fires, cafetes, picapiques i activitats diverses.

PARTICIPANTS

Mohammad Alsharqawi, és investigador de migració, activista al moviment antiracista de Barcelona. Les seves contribucions a l’escriptura i a projectes de traducció són nombroses. A més, va tenir un paper fonamental en la producció d’un documental centrat en el pla de ciutat refugi de Barcelona. Imparteix conferències a escoles, on promou apassionadament la fusió de l’art i l’educació, especialment a través de mitjans audiovisuals. Actualment, en la seva investigació de màster, està aprofundint en la intersecció entre la migració i la gastronomia urbana, amb especial interès pels barris històrics de Barcelona. També explora el treball col·lectiu als barris de la ciutat. Forma part del gremi de la gastronomia a Les Mòniques 2024/2025, un projecte que s’endinsa en les realitats quotidianes de les vides de persones migrades, desafiant la cultura imperant a través de les formes de vida resistents, la narració d’històries, l’art i el compromís comunitari. Pare de Yasmina.

Natalia Carminati (Buenos Aires, 1982) és artista visual i investigadora. El seu treball de recerca i desenvolupament conceptual de la seva pràctica s'orienta a l'estudi crític de la cultura contemporània, situant-se en la intersecció entre la teoria postcolonial, la biotecnologia i l'ecofeminisme. Els seus projectes es materialitzen en la creació de dispositius multisensorials que integren videojoc, instal·lació, pintura, llenguatges audiovisuals, organismes vius, menjar o performance. Ha participat en exposicions i performances individuals i col·lectives a MACBA, Museu Picasso Barcelona, ​​Centre d'Arts Santa Mònica, Born CCM, Fabra i Coats, SWAB Art Fair, Barcelona LOOP, Linden New Art (Melbourne), cheLA (Buenos Aires), Ostavinska Galerija (Belgrad), Kunstmuseum Stuttgart (Alemanya) i Michigan State Museum (EUA) entre d'altres.

Espectros de lo Urbano, reprenent críticament l'anàlisi dels discursos hegemònics sobre la ciutat i del pensament urbà crític, pretenem proposar fonaments d'anàlisi de l'urbà tant en qualitat d'aliat privilegiat dels processos depredadors del capitalisme i del neoliberalisme com de lloc i objecte de lluita social. Volem reflexionar sobre les possibles relacions entre desenvolupament econòmic, urbanització, colonialitat i cultura i en el marc del desenvolupament de l'anomenat sistema-món modern. Busquem un enfocament multidisciplinari, històric i centrat tant de l'anàlisi de processos urbans com de les propostes d'imaginació i de potencialitats polítiques d'allò urbà. Format per Nancy Garín i Antoine Silvestre, el grup Espectros de lo Urbano centra la seva pràctica en la investigació i producció que es materialitzen en activitats pedagògiques com a seminaris, tallers, cursos o xerrades; així com publicacions i peces visuals i sonores.

Nancy Garín Guzmán (Valparaíso, 1972) periodista i historiadora de l'art, treballa en projectes relacionats amb el pensament crític, les noves pedagogies, els fitxers, la memòria i el descolonialisme. Va cursar el Programa d'Estudis Independents del MACBA (PEI). Va ser membre del col·lectiu Etcétera i de la Internacional Errorista. Ha estat part de grups de recerca com Península: Processos colonials i pràctiques artístiques i curatorials (2012-2018) i Contraimaginaris (Postpandèmics) (2022-2023). És part de les plataformes de recerca i producció Equipo re (2010 a l'actualitat) amb els que desenvolupa el projecteAnarchivo sida i del grupEspectros de lo Urbano (2017 a l'actualitat) investigació al voltant de l'urbà com a part de la maquinària colonial , capitalista i patriarcal. Durant l'any 2022-2023 ha estat resident a l'ADKDW de Colònia i és part del grup de recerca Contraimaginaris a l'Arts Santa Mònica/Barcelona. Docent i mentora/tutora a diferents espais de pedagogies crítiques i experimentals d'institucions com ACCA, Centre de la Imatge La Virreina, Museu Nacional Reina Sofia i MACBA. Tutora al Programa d'Estudis Independents PEI/MACBA i docent a l'edició 2023-2024. Coordinadora del seminari Imaginació Política (Futurar) dins del programa Teixits Conjuntius (MNRS, 2024).

Marc Gavaldà, ambientòleg, docent a la Universitat Autònoma de Barcelona ia l'Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona. Investigador i documentalista especialitzat en extractivisme i conflictes ambientals a l'Amazònia, on ha investigat els impactes de la indústria hidrocarburífera a territoris indígenes de Bolívia, Perú, Equador i Colòmbia. Autor de llibres com La Recolonización (2003), Patagonia petroliera (2008), Gas amazónico (2013). Ha dirigit documentals amb el col·lectiu Alerta Amazònica: Los Nahua, 20 anys después, Alerta Amazónica, Asfaltar Bolivia, Lágrimas de Aceite, Punta de Lanza i el 2024: Sangre Derramada. És productor i realitzador de programes a la televisió comunitària LaMosca.tv

Kantina migrante, és un projecte/col·lectiu situat a Barcelona, ​​conformat per mares amb infants a càrrec i dones emigrants, que treballem al voltant de la cuina i l'alimentació, des de l'autogestió. Oferim serveis de càtering, fires, cafetes, picàpiques i activitats diverses.

LaFundició impulsa processos situats per instituir col·lectivament pràctiques materials i simbòliques, formes de relació i sabers, entesos com a recursos d'ús comú. A través d'aquests processos situats s'interrogun sobre el paper de l'art i la cultura, com a esferes de producció col·lectiva de sentit i subjectivitat, a la trama de la vida ia les formes de producció material. Des d'aquest qüestionament assagen pràctiques culturals controversials i comunals per imaginar mons que prenguin en consideració les relacions d'interdependència entre els individus i entre aquests i els socioecosistemes de què formen part. Fundada el 2006, LaFundició arrela les seves pràctiques a la ciutat de l'Hospitalet i des d'aquí comença a habitar el territori ia sumar-se a les trames comunitàries per construir conjuntament xarxes de suport mutu per al sosteniment i cura de la vida. +info

Elvira Pujol Masip, artista visual i cofundadora del col·lectiu Sitesize juntament amb Joan Vila Puig. Sitesize és una iniciativa que activa el lligam amb els llocs i amb la imaginació transformadora; convoca a l’acció col·lectiva per ressituar l’experiència creativa en entorns de reciprocitat. Darrers treballs: Besòs mirall interior (2024) al Arts Santa Mònica dins l’exposició “Despres del Vendaval”. HIDROsfera Granollers (2024), una producció d’Interlace i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Museu Viu de les conques metropolitanes (2022-24) o la creació d'un espai biocultural. Nomad Resilience Thinking Social-ecological Practice (2023) Barcelona-Medellín-New York produït per CUNY. El film TERRApolis (2021), una trilogia sobre l'Hospitalet del Llobregat produït per LOOP Barcelona i A-Place. Serps d'Aigua. Les rieres ocultes de Barcelona (2019-20) una recerca perceptiva oberta produïda per La Capella. Laboratori d'Aprenentatge Comunitari (2017-18) produït per La Virreina Centre de la Imatge. +info

Xose Quiroga, llicenciat en Dret i Tècnic Superior en Fotografia Artística, ha participat en exposicions col·lectives a Espanya, Estats Units, Perú, Suècia, Itàlia, Anglaterra, França, Austràlia i Espanya. Es codirector de l’Institut per a la Monitorització Veïnal d’Espais Contaminats (I.M.V.E.C.), una organització dedicada al desenvolupament i l'ajuda a la implementació veïnal d'eines de recerca ambiental per a la defensa dels territoris afectats per processos de contaminació. Entre els anys 2016 i 2020 va ser resident en Hangar, centre de producció i recerca artistica. És membre fundador del col·lectiu fotogràfic Groundpress, coordinador de l’Arxiu Voizes i membre de les cooperatives Calafou i CàmeresiAcció.

Carmen Rayén García, coneguda com a Lola, va néixer a Xile el 1991, porta lligada al moviment okupa des del 2016 i vinculada a les protestes per un sostre digne des d'aleshores. L'any 2015 va començar a transicionar i des de llavors els seus interessos han estat generar espais per al benestar dels cossos dissidents amb els quals construeix comunitat. Migrada més d'una vegada, es va instal·lar a Catalunya l'any 2019 i des del 2020 forma part de la col·lectiva Sami Wasi.

Arnau Sala Saez és músic i artista visual resident a Barcelona. La seva vinculació amb el projecte Good Praxis neix davant la responsabilitat i la necessitat d'autoorganització col·lectiva per fer front a la desafecció social entorn de la crisi climàtica i les conseqüències destructives que els interessos neoliberals tenen per a les diferents formes de vida del nostre planeta. Des d'una perspectiva neurodivergent, Arnau ha treballat en diferents projectes que intenten reflexionar sobre les dinàmiques capitalistes i la seva assimilació dins el context artístic. Des del 2019 organitza Hiper-Mediacions, una sèrie de trobades en què es convida diferents persones relacionades amb la pràctica artística a aportar idees que ajudin a desenvolupar, a través de l'ajuda mútua, eines per a la gestió emocional i col·lectiva per abordar la crisi . Actualment està desenvolupant un projecte de recerca al costat de l'artista i activista noruec Lars Holdhus, que sota el nom Degrowth for Artists treballa amb les lògiques del moviment del decreixement i estudia aplicar-les al context de l'art contemporani. Des del 2012 coordina la plataforma anomia.info.

Marc Talavera Roma (Igualada, 1988) és doctor en biologia per la Universitat de Barcelona. S'ha especialitzat en etnobotànica, agroecologia, ecologia forestal i divulgació científica. És un dels impulsors i actual president del Col·lectiu Eixarcolant, entitat que té per objectiu la recuperació de les plantes oblidades (espècies silvestres comestibles i varietats tradicionals) i la transformació dels sistemes agroalimentaris (fent que siguin més locals i justos, que recolzin a la pagesia, que recuperin la sobirania alimentària i que siguin sostenibles). +info

Helen Torres, és sociòloga, traductora, escriptora i educadora. El seu treball se centra en les articulacions entre el llenguatge, les arts i les polítiques. Facilita tallers de fabulació especulativa i seminaris centrats en el treball de Donna Haraway, de qui ha traduït la majoria de les seves obres i al voltant de les propostes de les quals ha desenvolupat projectes artístics i de recerca. Ha publicat llibres col·lectius, novel·la, nombrosos articles i col·labora amb editorials independents en tasques d'edició, traducció i correcció. En la recerca de formats narratius interactius, va desenvolupar narratives sonores geolocalitzades. Actualment és professora de Teoria Crítica a Metàfora Arts Studio i al postgrau d'Arts en Viu de l'Institut del Teatre. +info

Joan Vila Puig, artista visual, escultor, paisatgista i membre editor de Sitesize. Situa l'activitat creativa en la interlocució en contextos naturals transformats des de la construcció social. Rellegeix la tradició i l'acció cultural com a símptoma, anticipació i com la forma d'enfrontar la crisi global. Participa de la junta de la PAAC en el període 2023-2025. +info

Amb la col·laboració de:

• La Capella
• La Escocesa
• Diputació de Barcelona
• ICUB - Ajuntament de Barcelona
• Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya

Més informació: paac@paac.cat