Tancar el Maristany i no saber com fer-ho

El 7 de març ens vam reunir els representants de la plataforma SOS Maristany, la PAAC i l'ACCA amb l'alcalde de Sant Cugat, Josep M. Vallès, la regidora de cultura Núria Escamilla, la directora del gabinet de premsa, Ana Foj i Pep Tugues cap de gabinet de l'alcaldia.

Des que la comunitat del Maristany es va assabentar que no es renovaria el contracte de lloguer, el govern ha demostrat una profunda ignorància cap al projecte i cap a la importància del Maristany en el teixit cultural de la ciutat. Durant la reunió del passat 7 de març la manca d’interès pel projecte es va fer totalment explícita. Tot i que les tres entitats vam remarcar les conseqüències nefastes fruit de la fragmentació i reducció del projecte, l’Ajuntament va reiterar que no suposa cap afectació greu més enllà "d'uns quants alumnes", sense tenir en compte l'ecosistema social i cultural de milers d'usuaris i artistes, locals i nacionals.

Amb tot, les raons principals que el govern municipal argüeix són de caire econòmic. Un argument poc creïble en una de les poblacions més riques de Catalunya. En concret, s’ha fet referència a les reunions i també en les diferents notes de premsa que ha anat publicant l’Ajuntament que rescindir el contracte representa un estalvi de 100.000 €, és a dir, un 0,06% del pressupost anual de l’ajuntament. Com a alternativa l’Ajuntament ofereix uns espais diferents, ja sigui a la Casa Aymat, a unes dependències municipals o al futur edifici emblemàtic, que no poden donar cabuda al projecte sencer, i sobretot, no poden ni preveuen cap mecanisme per reproduir el projecte comunitari del Maristany que inclou artistes, professorat, alumnes, visitants i projectes socials i d’atenció a la diversitat. Amb tristesa veiem com un cop més l’interès turístic, d’impacte immobiliari preval sobre els continguts, la creació i la cultura de base. Tampoc sabem què se’n farà de l’habitatge protegit que s’hauria de construir en aquests terrenys ara requalificats. En plena emergència habitacional, creiem que aquesta decisió és catastròfica. Qui emplenarà els museus de vidre quan no hi hagi artistes a la ciutat?

Per entendre les conseqüències de la pèrdua del Centre d'Art Maristany, cal tenir en compte la fragilitat de l’ecosistema cultural i social. La mort d'una de les espècies posa en perill la supervivència de les altres. Si s'empobreix la xarxa cultural amb la desaparició del projecte Maristany i la reubicació dels cursos a Casa Aymat, aquest empobriment s'estén també al conjunt de la vida cultural de la ciutat en la reducció d’altres ofertes expositives i formatives a causa d’haver d’allotjar els fragments del projecte Maristany. El darrer any es van rebre 3.248 visites a les exposicions del Centre d'Art Maristany, 1.479 d'escoles. També va haver-hi 336 inscrits als cursos de pintura de l'aula del centre, que es sumen als 50 pintors i les seves famílies del taller inclusiu Windown.

Demanem al govern municipal de Sant Cugat que reconsideri la seva decisió. Reivindiquem el paper del projecte Maristany en consonància amb els altres centres municipals de la ciutat i la xarxa artística catalana. Reivindiquem més polítiques culturals i atenció als drets culturals de les persones. Volem projectes culturals com el Maristany: implicats en el territori, que aporten riquesa, que connecten persones, idees i mirades.