Història 15 de Naheel Al Qassas

Somni decapitat

Aquí us escric amb sentiments honestos i emocions pesades. Jo, com qualsevol persona en aquesta terra, tinc ambicions i somnis incomplerts. Avui comparteixo el meu dolor per l'educació i els educadors. Quant m'apassionen el coneixement i l'aprenentatge!

El meu periple universitari des de la llicenciatura fins al màster no va ser ordinari; va estar ple d'aventures, històries i records que espero poder narrar als meus fills algun dia.

Al llarg de set llargs anys treballant sota contractes temporals amb falta de seguretat laboral i estabilitat professional, en una terrible realitat palestina, mai vaig sucumbir a obstacles i reptes que em semblaven llançats des de totes direccions. Treballava amb els meus col·legues sota una greu injustícia, un setge inhumà, males condicions econòmiques i una situació financera difícil. Sempre he somiat en el moment en què podria cursar estudis de postgrau. Vaig esperar pacientment la meva oportunitat i vaig reservar el meu lloc al programa del màster amb 40 dinars.

La meva família i jo vam estalviar tants diners com vam poder per finançar els meus estudis i perseguir el meu somni. Sempre estava al meu cap l'Hadith del Profeta Mohammad (la pau sigui amb ell) en la recerca del coneixement: « A qui segueixi un camí que busca el coneixement, Déu li farà fàcil un camí cap al Paradís. De fet, els àngels baixen les ales amb satisfacció amb el que fa el buscador del coneixement; i tot i tothom al cel i a la terra, i fins i tot el peix a l'aigua, busquen i preguen pel seu perdó. El favor de l'erudit sobre l'adorador és com el favor de la lluna sobre tots els altres planetes i els erudits són els hereus dels profetes. Els profetes no van deixar un dinar ni un dirham, sinó que van deixar el coneixement, de manera que qui el prengui rebrà una part abundant.” Aquest Hadith va ser el meu motiu més fort per persistir.

I vaig començar el màster.

Tots els meus professors em motivaven a continuar. Mai oblidaré l'empremta del Dr. Anwar, President del Departament de Psicologia, la misericòrdia de Déu sigui amb la seva ànima. Es va obstinar a crear el programa de doctorat en psicologia en la Universitat Islàmica juntament amb la Universitat d'Al-Azhar. Recordo al Dr. Osama, la misericòrdia de Déu sigui amb la seva ànima, que s'ha alçat com a màrtir en aquesta agressió. També recordo del Dr. Jamil, l'home amb l'increïble sentit de l'humor, que Déu el protegeixi, que una vegada em va dir: "Tu, Naheel, seràs mètge. Ets real i intuïtiva, perquè el teu caràcter és especial. Fins i tot la teva cara transmet alegria".

Vaig riure i li vaig dir: "Em sentiria tan feliç si acabés el meu màster!".

Recordo a molts dels meus professors que em van empènyer a cursar estudis de postgrau sobre la dona i el nen. Tenien molta fe en el meu potencial i les meves capacitats, i tot això li ho dec en primer lloc a Déu, després als meus pares i també a tots els professors que em van ensenyar. Mai oblidaré al meu padrí en la meva trajectòria clínica i acadèmica, el Dr. Moustafa El-Masry, que em va ajudar a modelar millor la meva personalitat. Tinc un deute amb ell per a tota la vida i vull ser supervisora clínica, com ell!

Tinc un fort sentiment de pertinença a la meva universitat i a la comunitat d'allí. Sempre vaig buscar beques per a estudiar psicologia clínica a l'estranger i vaig passar per tot el procés. Desitjava retornar el coneixement a la gent de Gaza i unir-me als meus professors per difondre coneixements i enriquir la vida. Però la saviesa de Déu va voler que el meu destí fos quedar-me a estudiar a Gaza i servir al meu poble i al meu país. Així que vaig començar els meus estudis de postgrau, compaginant-los amb el treball i la vida.

Després de molta feina, esgotament i moltes dificultats, per fi van començar a veure's els signes de l'èxit. Vaig arribar a l'últim semestre del màster i el meu somni brillava en el meu interior. No puc descriure l'orgullosa i feliç que em sentia. Em mantenia ferma i orgullosa enfront dels obstacles de la vida amb aquest somni al fons del meu cor.

Però la meva alegria estava incompleta...

De sobte, un dia, em vaig despertar amb el so d'un intens bombardeig. El primer impacte va ser el bombardeig dels edificis de la meva universitat. Aquests edificis educatius no són només edificis i departaments. Aquesta universitat representa el caràcter de la persona palestina sincera, educada, treballadora, lleial i honesta. També és un podi per als erudits i l'erudició i es considera la segona llar per a cada estudiant que es matricula en ella. Ara, la vida educativa està destruïda i també la universitat amb aquest bombardeig boig.

El Dr. Anwar, el Dr. Osama i el Dr. Ibrahim van ser assassinats... tants professors van morir... Ja no escoltaré les seves conferències ni rebré el seu alè excepte en els meus records... i no reprendrem junts el camí a la recerca de coneixement i saviesa... quina pèrdua i quina tragèdia...

La meva tesi es va cremar i també tots els meus treballs... no més deures que qualificar i no més ídols que avaluar i guiar...

Vaig sentir com si un coet gegant hagués impactat al meu cor!!! Tots els meus somnis es van fer miques davant els meus ulls.

Vaig plorar amb tots els meus sentits; vaig plorar com si mai abans hagués plorat.

Com si el somni a Gaza es convertís en buit i quedés en suspens fins a pròxim avís...

AAAAAAHHHH... entre els nostres somnis de color de rosa i fer-los realitat s'interposa una guerra grisa i lletja!!!

Estava criant aquest somni com si fos un bebè al qual estava nodrint i cuidant... No podia expressar el que sentia; totes les paraules i les lletres van desaparèixer; i vaig deixar els meus somnis en mans de Déu com qualsevol humà que no troba a ningú més que a Déu per a ajudar-lo, i vaig cridar en veu alta: "En aquesta terra existeix el que mereix vida, esperança i amor...!". I els dic: "Estimem la vida si poguéssim trobar un camí cap a ella". (Nota: totes dues cites són del poeta palestí Mahmoud Darwish). No som números, perquè cadascun de nosaltres té una història, un somni, un record i una ambició. El meu somni és el que em manté viva fins avui. I del cor del dolor neix l'esperança, perquè estem vius, estem aquí i el somni continuarà.

Naheel Al Qassas

Professional de la salut mental, UPA - Gaza, Palestina.

7 de novembre de 2023

Per a llegir totes les històries de la sèrie: http://upaconnect.org/category/gaza2023