Palestina Lliure
Història 16 de Naheel Al Qassas
Una professional de la salut mental a Gaza
Raji és el més jove dels meus germans. El meu germà sensible i càlid. És ambiciós i té el gran somni de convertir-se en enginyer civil. A Raji li encanta la vida, el futbol i jugar amb la nostra neboda, Èlia. Des que va néixer, Raji ha estat testimoni de totes les guerres a Gaza. No ha pogut gaudir de la seva infància com altres nens i nenes i no ha aconseguit cap dels seus somnis en aquesta vida...
Les pors del meu germà són la meva gran preocupació, ja que cada cop que el miro, veig esperança en el futur. Ara, sento una gran impotència, com si portés la càrrega de la responsabilitat del seu benestar sobre a les meves espatlles, perquè no ha vist res d’aquesta vida, excepte guerra i destrucció sense parar.
El meu pare em deia sempre: “Naheel, he envellit i no queda molta vida en mi. La meva salut pot fallar qualsevol dia i els meus deures en aquesta terra acabaran. Em preocupo pel petit Raji, qui encara no ha assolit el que tu i els teus germans heu assolit acadèmicament, ni encara ha tingut cap oportunitat a la vida. Et demano que l’abracis i cuidis com jo vaig fer amb tu”. Aquestes paraules del meu pare ressonen a les meves oïdes i fan més i més mal en aquesta situació.
Raji diu que se sent avorrit, exhaust i espantat. Repeteix constantment: “Estic avorrit i fart del bombardeig! Quan s’acabarà? Tinc por a la mort!”
Les dificultats de la vida han tret la infància de Raji i l’han forçat a créixer de pressa, igual que els altres nens i nenes de Gaza. Raji fa preguntes que no pertoquen per la seva edat i té pensaments més grans que la seva joventut. Pensa en la mort abans de poder viure, i sofreix per les pèrdues abans de poder gaudir de l’existència. Cada nit, diu: "Vull dormir al costat de la mama per morir junts” I diu a la meva mare: “No em deixis perquè aniré al cel amb tu!”
Sent una gran ira cap als coets i el so dels drons i es pregunta: “per què ens bombardegen? Sento que estic a punt de morir! Déu, quan acabarà aquesta guerra? Vull anar a l’escola i veure als meus amics i amigues! No sé res d’ells i estic aterrit que tots estiguin morts a causa d’aquesta guerra que està matant als nens i nenes de la meva edat…”
Naheel Al Qassas
Professional de la Salut Mental, UPA – Gaza, Palestina.